Tirapeu

Hi ha objectes com el tirapeu que es poden explicar des de diverses vessants. Per als que no us sigui familiar aquesta paraula o l’objecte a que es refereix us diré que una de les vessants te  veure amb la ramaderia. Si esteu familiaritzats amb les tasques dels pastors sabreu que una de les eines importants que utilitzen és el tirapeu. No és res més que un bastó llarg amb un dels extrems acabat amb una punta metàl·lica en forma de ganxo. Habitual de les tasques pastorívoles des de temps immemorials, potser actualment ha perdut un xic d’importància. Però la tasca que fa el tirapeu no s’ha deixat de fer mai. Com que les ovelles són espantadisses i de vegades son difícils d’agafar, el tirapeu s’utilitza com una perllongació del braç del pastor. És una eina molt útil que ens ajuda a agafar-les per una de les potes del darrere.

Aquest probablement sigui l’ús primer al llarg dels temps. Des del punt de vista simbòlic podriem dir que el tirapeu atorga al pastor un cert domini sobre els ramats que condueix i controla. I en aquest punt afegiré unes quantes informacions que potser us sorprendran una mica. Si ens preguntéssim l’antiguitat d’aquest estri, el tirapeu, a més de parlar de la conducció i control dels ramats ens n’hauríem d’anar… a l’Antic Egipte on l’anomenat ceptre Heka, el bastó amb la punta corbada com el tirapeu, era l’atribut que al faraó li atorgava el poder de conduir o guiar al poble com a guardià seu. I estem parlant del període conegut com l’era de les piràmides, dels anys 2635 al 2155 abans de Jesucrist!

Però no s’acaba aquí la informació. Si feu un xic de memòria també recordareu que els bisbes, considerats conductors o pastors d’ànimes, utilitzen també un tirapeu anomenat bàcul, també amb la punta superior corbada com a atribut i símbol de la seva funció. A la religió cristiana el bàcul és mencionat per primera vegada al llibre de l’Èxode, quan Déu s’apareix a Moisès a l’esbarzer que crema. I posteriorment Moisès estén la seva mà amb el bàcul per separar el Mar Roig… A Espanya el tirapeu- bàcul dels bisbes està documentat des del segle IV.

De fet, aquest objecte és un clàssic dels museus d’etnologia que tenen relació amb la ramaderia, la transhumància, la tasca i la vida dels pastors i la seva evolució. Però pel que fa als tirapeus del museu, que n’hi ha més d’un de diversa procedència, en destacaré el que avui us comento que, es clar, ni és tan antic ni té les atribucions de bisbes ni faraons, però feia les mateixes funcions: conduir i reconduir si calia, les ovelles cap el ramat. Té una característica que altres no tenen: al llarg del bastó de fusta duu unes marques fetes a ganivet. Eren la forma de comptar el nombre exacte d’ovelles que havia al ramat i que al final de la petita o gran transhumància debía justificar ni que fora amb la pell de l’animal…

Dels  tirapeus del museu el que ens interessa avui procedeix de Vilella, prop de Sarroca de Bellera a l’actual Pallars Jussà, però n’hi ha de Sarroca mateix, de Les Paüls a la Ribagorça, d’Hijar… Un element tan aparentment senzill com un bastó amb una punta metàl·lica i corbada convertit en estri imprescindible per a un pastor d’ovelles i hereu d’una antiquíssima història.