Tonis de Taradell. Construir la cultura popular des de la dissensió.

Fa un parell d’expedients, dedicat als reptes de la cultura popular, afirmava que: No és cap novetat dir que la nostra societat ha canviat les seves sensibilitats i mirades. Una i important és la relacionada amb la relació que els humans establim amb els animals. És per això i degut als diversos debats que en els darrers anys ha generat el tema de les festes amb animals, entitats relacionades amb les festes de sant Antoni i els tres tombs han elaborat protocols de benestar animal.

Ara que comença la temporada de Tres Tombs es probable que la polèmica entre els defensors de la festa i els detractors de la mateixa torni a ser el titular d’alguns mitjans. Oi més si algun passant té la pega de patir la mort d’un dels animals, o que el seu estat d’exhibició no sigui el correcte.

L’any 2020 vaig tenir la sort i l’honor de ser distingit com a “convidat d’honor” de la festa dels Tonis de Taradell. La distinció em va permetre viure i veure les interioritats de la festa, “la festa que no es veu” però que hi és i que com us podeu imaginar té per a mi un interès especial.

Aquella edició no era una edició qualsevol, els Tonis de Taradell presentaven i aplicaven en ferm el seu protocol de benestar animal. Una iniciativa valenta, novedosa i necessària, com també ho és el protocol que també aplica la Federació Catalana dels Tres Tombs. És evident que alguna cosa s’està movent, i que les entitats de tres tombs estan atents a les diverses sensibilitats existents sobre la convivència responsable amb els animals.

Tornem a Taradell, Josep Presseguer president dels Tonis de Taradell m’explicava el detall, la gènesi, i el procés que havien seguit per acabar presentant un protocol de 38 pàgines, exigent, rigorós, i ambiciós. Com els veterinaris de Taradell s’hi havien abocat i com la FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) s’hi havia involucrat fins arribar a un acord per ambdues parts.

Aquest aspecte, el treball des de la dissensió és per a mi el gran valor afegit d’aquesta acció dels Tonis de Taradell, tenir mà estesa i prou generositat per promoure i participar amb aquell qui a priori hauria de representar el grup de detractors de la festa dels Tonis.

Però la cosa no acaba aquí, no només es van posar en pràctica unes mesures que garanteixen el benestar dels animals que participen en la festa, les més evidents i constatables és suprimir megafonia, la música, l’acreditació dels animals i la seva procedència, etc. sinó que es va voler comprovar de forma avaluable, científica i rigorosa el grau d’estrès que pateixen el èquids en el passant. Per fer-ho es van monitoritzar dos animals, els resultats van ser satisfactoris.

Tonis de Taradell sempre ha cercat, i amb encert, aquelles estratègies que permeten per un cantó la conservació i preservació del patrimoni, només cal visitar l’Alzinar de la Roca i veure la tasca de recuperació i conservació de carruatges que des de l’any 1995 duen a terme. I per un altre donar una mirada contemporània, no només del Passant, a Taradell Sant Antoni és cada dia, i es fa visible a la Biblioteca Antoni Pladevall i el seu fons especialitzat en la vida rural i finalment l’organització d’un camp de treball que des de l’any 2001 apropa el món de la pagesia, dels animals, i de la festa a adolescents i joves.

Per a mi tot plegat, els Tonis de Taradell representen un projecte sòlid construït a partir de bones pràctiques aplicades a la cultura popular amb molta dedicació i estima. La darrera, i significativa, un protocol de benestar animal pactat per les parts, festers i animalistes. Aquest protocol és una garantia de continuïtat de la festa projectant-la al futur amb la mirada i els valors de la societat del segle XXI.