Torna al llit, que això és la lluna

Una vegada n’hi havia un que venia de traguejar. I va arribar a casa seva de casualitat, perquè anava d’una banda a l’altra. I no se sap gaire bé com va ficar la clau al pany i va entrar a casa seva. I tenia un mal de cap! I una son! I es va estirar al llit.

I expliquen que no podia dormir, perquè s’havia descuidat el llum del menjador encès… I aquell llum va resultar que era una espelma. Va agafar la primera cosa que va trobar, que va ser una espardenya, la va llançar però no la va ensopegar, i va agafar la gibrelleta, i una cosa, i una altra…

I sabeu què va passar? Ens ho explica l’Albert Estengre.