Tota la roba posada
(conte rus)
Un matí d’hivern, fred i glacial, amb el cerç que bufava de valent i tallava l’alè, un pagès benestant anava cap a la vila, ben abrigat amb vestits de llana i una bona capa folrada de pell. Pel camí va trobar un carboneret que baixava de la muntanya i que també feia cap a la vila. Però no duia sinó un pobre gec de cotó, i encara mig esparracat, i no semblava que patís pas gaire per causa de la gelor i del vent esmolat d’aquella matinada.
Després de saludar-se van caminar una estona plegats i el pagès, admirat que el carboner pogués resistir sense glaçar-se aquella temperatura tan rigorosa, anant tan poc abrigat, no es va saber estar de preguntar-li:
- I vós, company, no us peleu de fred, anant tan prim de roba com aneu?
- No pas per ara – va respondre el carboner, tot eixerit, i fent una mitja rialla.
- Doncs, a fe, que no ho entenc – va dir, encara, el pagès -, perquè jo sí que vaig ben abrigat, i tinc un fred que no m’hi veig.
- És que jo porto posada tota la roba que tinc – li va dir el carboner-. Sí vós féssiu igual, si duguéssiu posada tota la roba que teniu, com jo, tampoc no en tindríeu, de fred!
Text: Albert Jané
Il·lustració: Pilarín
Locució: Marc Sagristà
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 431 (1980) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
