Tovalloles ben peludes
Crit de carrer: “Tovalloles ben peludes”
El comerç més antic ha estat l’ambulant, amb el reclam a viva veu. El crit de carrer o l’anunci dels oficis més diversos o els crits de venedors de mercat…, han representat i encara representen, per les seves inflexions de veu, breus rudiments melòdics, una tonada en estat embrionari molt interessant que ens apropa a la música popular improvisada.
El document sonor que avui escoltem és de marxant i un dels productes que ven són “tovalloles”. És ja una petita melodía recollida per Josep Crivillé i M. Àngels Arnaus a Balsareny (Bages) l’any 1974 de l’informant Sr. Enric Serarols.
