Tret de sortida
El passat dissabte 8 de març, al Fossar de les Moreres es donava el tret de sortida a la Barcelona, Capital de la Sardana 2014. Marius Serra obria la porta d’aquesta capitalitat amb un pregó magistral; poc després s’estrenava “Barcelona 2014”, una sardana del compositor i bon amic Jesús Ventura que va tenir una acollida molt bona entre els assistents, tant els oïdors com els balladors. A la tarda i al vespre l’Avinguda Catedral va esdevenir l’escenari de la festa i de l’espectacle inaugural. Un bon començament per una capitalitat que no serà fàcil.
Dic que no serà fàcil i ho dic convençut pel fet que un esdeveniment com aquest s’organitzi a una gran ciutat on passa tot i de tot cada dia, és un plus de dificultat afegit que els responsables de l’esdeveniment hauran de valorar a l’hora de generar informació i programar les activitats, ja que moltes de les vegades no es tindrà aquella centralitat informativa desitjada i que l’esdeveniment en qüestió segur que mereixerà.
La participació com a espectador en l’acte protocol·lari i després com a actuant a l’espectacle inaugural m’ha fet reflexionar sobre els missatges i el que transmetia tot plegat i ho faig conscient de que sóc, en aquest cas, un que ve de fora, que no ballo en cap colla ni pertanyo a cap entitat sardanista, i que per bé o per mal em miro aquest fenomen amb certa distància.
Ara, com a periodista crític que sóc, seria d’esperar que la meva opinió sobre la capitalitat de la Sardana 2014 posés en dubte la seva programació, les seves pretensions, etc… I no ho faré. La meva opinió vol posar en valor l’esforç associatiu que ha estat capaç de construir un discurs i una programació més que interessant i que, pel que hem vist fins ara, és el producte del coneixement profund, d’una reflexió a fons del món sardanista, d’una visió intel·ligent i oberta que veu més enllà del “que s’ha fet tota la vida”. És una aposta de futur per aquest àmbit de la cultura popular i tradicional moltes vegades incomprès per altres, potser perquè no s’ha sabut o no ha volgut explicar-se.
Frescor, renovació i gosadia que pretén agafar la direcció de la normalitat i de la transversalitat tal i com vàrem veure i viure a l’Avinguda de la Catedral, primer a la festa de la tarda i sense cap mena de dubte a l’espectacle del vespre on els conceptes tenora, sardana o cobla dialogaven sense cap mena de complex i sense fer escarafalls amb altres manifestacions de la cultura popular com els gegants, els esbarts, els dimonis… I també amb estils contemporanis com el hip-hop o el distant, només aparentment, flamenc.
La programació de Barcelona Capital de la Sardana 2014 arriba fins al febrer de l’any vinent amb la presentació de la Guia d’aplecs 2015 i, posteriorment, Calella agafarà el relleu a la Ciutat Comtal, com aquesta ho ha fet amb Arenys de Munt. Serà el moment de fer balanç i d’observar el llegat que aquesta capitalitat deixi en l’àmbit sardanista, en la ciutat i el país. O qui sap si aquesta celebració serà el darrer impuls del tot necessari per la consecució de la Casa de la Sardana, un equipament desitjat des de l’associacionisme sardanista i que facilitaria relacions i aprofitament d’energies i sinergies convertint definitivament Barcelona en el que hauria de ser: una capital de la Sardana permanent.
Amadeu Carbó i Martorell
