Uc – “Sa carta que m’enviares”
Càpsula número 76
Avui, per començar, hauríem d’aprendre a ucar, però no ho farem. Cal ser eivissenc per fer-ho bé. Amb aquest crit comunicatiu i amb una sonada de xeremia, segur que identifiquem a qui està dedicada la càpsula d’avui.
El crit d’Uc és una forma ancestral de comunicació entre el veïnatge de les Pitiüses, i la xeremia, un instrument de reclam d’origen medieval que, a més de fer música, també ha estat un altre eina comunicativa, amb el seu so i el seu llenguatge particulars. Amb tot aquest bagatge cultural eivissenc es presenta l’any 1973 un tercet de músics sota el nom d’Isidor, Joan i Victorí. Isidor Marí té una trajectòria engegada com a cantautor amb diversos discos publicats, el primer dels quals, l’any 1968, abans de convertir-se en filòsof i sociolingüista. Però encara tres anys abans havia actuat amb el seu amic Joan, presentant-se com el duet Isidor i Joan. Amb Joan Marí, conegut per Joan Murenu, es retroben el 1973 per formar el tercet que completa Victorí Planells, un altre cantautor eivissenc que havia participat en alguns Radioscopes de Ràdio Barcelona. L’any següent enregistren un disc titulat Uc, Cançons d’Eiovissa i finalment adopten el nom d’Uc per al grup, amb el qual es posen a investigar el llegat tradicional tan ric de la música eivissenca, fent treball de camp, anant pels pobles a recopilar les cançons amb les que munten un primer repertori que duen als escenaris al llarg de més de 4 dècades. Però anem per parts, als inicis. Joan Marí, o Joan Murenu, els té molt presents.
“L’estiu del 73, ens vam ajuntar una altra vegada i vàrem avisar el Victorí Planells, que també estava fent coses en eivissenc, i li vam dir que si ens ajuntàvem tots tres podríem fer més feina, i vàrem començar, ja et dic, el 73. Vàrem fer uns concerts a final de l’estiu a Eivissa, en un teatre. De tot allò en vàrem fer una gravació en una cinta, i la vam dur a en Claudi Martí. Va dir que allò era molt interessant i que havíem de gravar, Vàrem començar a preparar la gravació a principi del 74, i es disc va sortir per Nadal. Després, el 85, l’Institut d’Estudis Eivissencs mos va dir, per què no us reuniu una altra vegada per fer tres concerts, dos a Eivissa i un a Formentera, per celebrar el 750 aniversari de la conquesta catalana d’Eivissa i Formentera? Aquell estiu vàrem estar treballant i vàrem fer sa celebració. La conquesta d’Eivissa va ser el 8 d’agost de l’any 1235, idò en el 750 aniversari vàrem fer eixos concerts”.
Des del 1973, doncs, Joan Marí i Victorí Planells mantenen viu Uc fins el 2019, amb la participació d’altres músics, però amb el mateix esperit de conservar la tradició musical eivissenca. D’altra banda, Isidor Marí s’uneix a Falsterbo, a finals dels anys 90, dins de les llargues seqüeles i camins oberts pel Grup de Folk. La cançó que torna avui al Fes ta festa és del 1974, quan Uc enregistra el seu disc primer del que es fa molt popular aquesta Sa carta que m’enviares.
