Ulls de gat mesquer

Ahir vaig anar a dormir fet una coca. Estava esgotat  ja que havia passat el sant dia caminant pels vorals dels sembrats contemplant com estaven d’espigats els ordis arran les darreres pluges. Uf!

Així que, havent sopat,  amb la Montserrat, i després de fer els deures de  desparar taula, fregar plats, escombrar…, seguérem al sofà practicant allò de prémer els botons del comandament provant  d’empassar-nos alguna cosa de profit de la programació del televisor.

Se m’aclucaven els ulls, mentre a la pantalla uns tertulians s’esforçaven a arreglar el món fent-la petar. Vaig començar a passar al llit quedant-se la mestressa enganxada una estona més a la conversa. Li  digué allò de: ja faràs cap…

Portava una estona roncant, quan la Montserrat em despertà insistentment  a cops de colze en escoltar ella un estrepitós soroll que vingué de fora el carrer:

–       Llorens, desperta’t, corre… ho has sentit?
–       Eeeeh! -mig pesant figues li he respost-.
–       Afanya’t, mirem per la finestra… vés, que alguna cosa ha explotat. Truquem a la Guàrdia Urbana?!
–       Eeeeh! qui? com? Sí, ara… ara…

No hem estat els únics a espiar darrera les persianes. Altres veïns també han fet el mateix ja que el terrabastall ha ressonat a banda i banda de les cases.

Per la vostra tranquil·litat us informaré que, pel que podia arribar a succeir, l’ensurt no ha acabat en tragèdia. Una tanca publicitària de gran format s’ha desplomat envaint la via pública. Hi ha hagut escampada de vidres, metalls, totxanes… que ha fet necessària la intervenció d’urgència  dels Bombers i els Mossos d’Esquadra, que han acordonat la zona per evitar mals majors. Res, que aquesta nit els àngels de la guarda feien hores extres i tot ha quedat en un ensurt. Bé, tot…, potser no.

A plaça i al cafè en parlar del tema del dia ha corregut la veu que entre els tafaners de finestres i balcons ha estat vista la closca pelada d’en Gregori Martí (sense el perruquí), la Loreto Rossell (que dorm amb llenceria eròtica de color vermell), el Quimet de ca la Fritadura (que es treu per dormir la dentadura) o que la majordona i el mossèn (de nit, comparteixen cuixa, pit i llit). I és que… tard o d’hora; tot se sap!!

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!