Un altre Sant Jordi
El calendari anual ens regalarà de nou una Diada de Sant Jordi, segurament una de les fetes nacionals més espectaculars, tan pel que fa al seu seguiment popular com pel seu significat. La cultura i l’amor comparteixen cada 365 dies una jornada brillant, participativa i seguida i celebrada majoritàriament per tothom amb una particularitat molt especial com la que és el fet de no tenir en compte si el dia és laborable o festiu. És igual. Sant Jordi és Sant Jordi. I pobre del que s’oblidi de la rosa de regal o pobra de la que no pensi en el llibre de rigor.
La diada de Sant Jordi és, a més, una festa que tot i ser genuïnament catalana hem exportat ja a altres països. I si bé és veritat que en aquest mateix espai m’he queixat amargament de la voluntat expressa d’imposar-nos des de fora altres festes com el Hallowen, el cas de Sant Jordi és diferent. La festa de la rosa i del llibre no pretén ocupar l’espai de cap altra festa. És una bona idea que ha estat mimetitzada per altri sense imposicions ni substitucions. Regalar cultura i amistat és quelcom que hauríem de practicar tots i cadascun dels dies de la nostra existència. Un altre gall ens cantaria.
Però més enllà de la “Diada del llibre i de la rosa” aquesta festa prové d’una llegenda: la del cavaller que va lluitar contra el drac per tal de salvar a la princesa sacrificada. Una llegenda que no deixa de ser una gran metàfora amb un significat patriòtic i nacional ben palès. El nostre patró ens allibera del drac, un personatge que representa tantes i tantes coses…
Provem-ho: els mercats financers, la crisi, les retallades, les restriccions a la nostra llengua, les manipulacions informatives, les bajanades mediàtiques, les mentides malintencionades, les promeses electorals incomplertes, les majories absolutes, i un llarg etcètera al que podríem afegir també altres conceptes més terrenals i quotidians com ara l’hipoteca, la factura del mòbil, els entrenadors mal educats…
Quina quantitat de dracs, Déu meu! Quanta feina se li ha girat a Sant Jordi darrerament! El nostre heroi no deixarà que ens envaeixin, que ens humiliïn, que ens menyspreïn. Ell “matarà al drac” un any més. Perquè el nostre patró no ens pot fallar. Potser no serà un Rei, tan sols un cavaller beatificat. Però segur que no es clavarà l’espasa al peu ni el tombarà cap elefant adormit.
