Un seminari sobre pessebrisme

El passat mes de maig, dins dels actes de celebració dels 800 anys del pessebre de Sant Francesc, la comissió organitzadora d’aquesta efemèride va dur a terme a Tarragona un Seminari de Pessebrisme i Patrimoni. Hi van participar nombrosos pessebristes i ponents destacats com el Dr. Manuel Delgado i la Dra. Letizia Arbeteta, entre d’altres. Al llarg del dia es va explorar la riquesa del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial, seguint les idees clau de la UNESCO.

Al final de la jornada, es va convidar els assistents a aportar idees i comentaris, que es van recollir en quatre plafons temàtics centrats en la importància del pessebrisme com a cultura viva, integradora, representativa i comunitària.

El primer plafó, “El patrimoni immaterial és cultura vivent”, va destacar com el pessebrisme reflecteix una tradició viva i contemporània. Els assistents van subratllar la necessitat de revitalitzar el pessebrisme domèstic i adaptar-lo a les realitats actuals, suggerint la incorporació d’elements contemporanis i la representació d’escenaris locals per enfortir la identitat cultural. Alguns van assenyalar la incoherència en les representacions tradicionals, mentre que d’altres advocaven per una evolució del pessebre que reflectís les dinàmiques actuals.

El segon plafó, “El patrimoni immaterial és integrador”, es va centrar en com el pessebrisme es pot vincular més estretament amb el territori i la comunitat local. Es va parlar de portar els pessebres més enllà dels espais tradicionals, situant-los en llocs inesperats com botigues o bars, i integrant-los amb altres entitats culturals per ampliar la participació. Es va subratllar la importància de crear un sentiment d’identitat que connecti el passat, el present i el futur.

El tercer plafó, “El patrimoni immaterial és representatiu”, va abordar el paper del pessebrisme com a vehicle de transmissió generacional. Es va discutir com fer que els joves s’interessin pel pessebrisme i la necessitat d’involucrar les escoles en aquest procés, per assegurar un relleu generacional que garanteixi la continuïtat de la tradició.

El quart plafó, “El patrimoni immaterial està basat en la comunitat”, va posar èmfasi en el reconeixement del pessebrisme com una activitat comunitària. Es va debatre sobre l’evolució del pessebrisme i la seva capacitat d’adaptar-se sense perdre les arrels tradicionals. Es va qüestionar si el pessebrisme ha de transcendir el seu aspecte estrictament religiós i com es poden integrar nous elements simbòlics en els pessebres moderns. Es va proposar estimular la recerca i la documentació per preservar i promoure aquesta pràctica.

Finalment, un cinquè plafó obert va abordar altres temes, com la simplificació dels processos de creació de pessebres en una societat amb poc temps disponible, i l’ús de tecnologies modernes, com la impressió 3D, per innovar en el pessebrisme. També es va debatre sobre la definició del pessebrisme com a patrimoni immaterial i la inclusió de la cultura popular en aquest concepte.

En conclusió, el seminari va posar de manifest la vitalitat del pessebrisme com a part del patrimoni cultural immaterial. Es va subratllar la necessitat d’adaptar-se als temps moderns sense perdre les arrels tradicionals, integrant el pessebrisme en la vida comunitària, transmetent aquesta tradició a les noves generacions, i promovent la recerca per assegurar el seu futur.

Parlar de pessebres és també fer pessebrisme. Cal promoure més espais com aquest seminari per reflexionar sobre la nostra activitat pessebrista, especialment en una societat que afronta canvis profunds que afecten les representacions simbòliques, incloent-hi les d’origen religiós.

Enric Benavent Vallès