Una de dimonis
Els dimonis són ben presents a la nostra cultura popular. Només cal fer un repàs per sobre i ens adonarem que el banyeta te un paper important. Als pastorets, Llucifer, Satanàs i les fures intenten desestabilitzar el poder diví tot temptant als personatges més innocents. I també tenim els nostres Faust populars i ben particulars que es venen l’ànima al diable com per exemple el Pere Botero de Tordera o tornant als pastorets, el mateix Getsé. I no anant gaire més lluny els nostre diables que omplen de guspires festives processons, seguicis i correfocs sense poder deixar al marge llegendes i rondalles. Al dimoni li atribuïm la facultat d’arquitecte, paleta, manobre, fent-lo autor de ponts, aqüeductes, torres, campanars, etc. que per dimensions, o dificultat només poden ser obra del diable.
Però fins ara hem parlat de recreacions, teatre, literatura, de tradició oral, de construccions però no pas de les proves que testimonien del pas del dimoni per les nostres contrades. A tot el territori trobem testimonis d’aquesta presència en forma de petjades, empremtes, pixarades etc. Nosaltres n’hem sel·leccionat algunes. Però abans una recomanació si us interessa el tema: consulteu la pàgina www.francescroma.net on trobareu més informació, no només de petjades de dimonis sinó d’altres com de sants, Mares de Deu, i personatges de llegenda entre d’altres coses.
Comencem el nostre petit recorregut demoníac a l’església del Sant Misteri de Cervera on hi havia una petjada d’un dimoni. Segons la tradició, en un exorcisme varen preguntar al dimoni per on volia sortir. Aquest va contestar que volia sortir pel dit gros del peu. I així fou. I en record la gent ensenyava la petjada d’un peu marcada en una columna del púlpit, que seria la sabata de l’esperitat que va sortir disparada.
De la Segarra al Pallars Jussà, al castell de Sarroca de Bellera on en el pendís de la roca que es coneix per l’esllissador del diable podem observar uns forats que segons Joan Amades, s’haurien produït en el moment que el dimoni, enutjat, va deixar caure la darrera pedra que portava per enllestir el Pont del Diable de Sarroca de Bellera.
Continuant a la mateixa comarca, a Santa Engràcia, podem observar unes petges que segons la gent del lloc son el que queda del trajecte que va fer el diable quan va passejar per sobre de la roca quan encara era tova. I a Isona, al Jaciment de Posa on les petjades de dinosaures s’atribuïen també al dimoni.
Ara una de singular: ens desplacem al Congost de Tresponts, a l’Alt Urgell on en una penya que marca l’acabament del congost es pot veure la pixarada del diable, una taca fosca a la paret. Segons la llegenda, el dimoni va ser atrapat en el moment de destruir un dels ponts que, per salvar el congost, estava construint Sant Ermengol. El dimoni va ser lligat i penjat enmig de la paret rocallosa i, com a darrer acte de venjança, va deixar anar la seva pixarada, que encara avui dia es pot veure a la paret.
Com podeu veure el tema dona per molt, i encara podríem parlar de les petjades de Camps al Bages, o les de Rubió a la Noguera, o de la roca del diable a Aspa i tantes i tantes més repartides per tot el territori. Però seria molt llarg i laboriós i qui sap si no ens hauríem de vendre l’ànima al diable per tal de que ens ajudés.
