Una recomanació bibliogràfica
Diuen i expliquen que allà a principis del segle XVII allà, a la plana, baixaven de la muntanya uns mossos forçuts i ben plantats a feinejar. Era temps de sega i sembla ser que els xicots duien unes “falç” no sabem si gaire esmolades però el que si sabem, pel que diuen, és que les eines eren força grosses.
La mestressa dels camps de cereal va quedar força impressionada de com aquells nois arribaven als seus conreus tan ben equipats per enllestir la feina. La dona meravellada d’aquell bé de Déu, va enviar la criada per tal d’acordar una cita. Els segadors ho tenien clar. Les seves “falç” no tenien competidors, eren les millors. Quan la mestressa els preguntava “quantes garbes n’heu lligades”, ells contestaven que “trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!”. La mestressa en volia més, i el segador li responia que ja “li’n donarem aliment: cop d’ous i botifarra”
Aquest argument eròtic el trobem en una cançó popular coneguda com Els tres segadors i la dama que com d’altres del repertori popular fa us de les segones i terceres intencions per transmetre un missatge desenfadat i pujat de to. La cosa no aniria més enllà sinó fos per que aquesta cançó de sega és l’origen dels Segadors. Ja us ho podeu ben creure el nostre himne nacional té uns orígens libidinosos.
L’ etnomusicòleg Jaume Ayats ho explica amb detall al llibre que recomanem en aquesta secció i que va publicar l’Avenç l’any 2011. L’estudi d’Ayats duu per títol Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional i explica la transformació de la cançó en un crit de guerra. Poc després de la revolta del set de juny, diada del Corpus de 1640, es va escriure una balada que narrava els abusos i rapinyes de les tropes castellanes a Catalunya. Era una balada de propaganda política que animava els pagesos a aixecar-se en armes.
L’autor entra en l’evolució de la cançó i demostra com a finals del sXIX Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents –procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons— va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van escampar. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant.
M’agrada pensar que mentre d’altres nacions tenen himnes que els transporten a episodis èpics de la seva història, a nosaltres ens remet a un embolic de faldilles i braguetes. Un altre fet diferencial.
I per acabar aquesta recomanació bibliogràfica i ja que el llibre s’acompanya amb un CD amb diferents versions dels segadors us convidem a escoltar una versió d’els Tres Segadors i la Dama interpretada per la Nova Euterpe.
