Una revolució romàntica
Capítol 1
La segona Revolució Industrial havia començat a Catalunya en la dècada de 1830. Amb el vapor industrial, la societat catalana passava de pagesa a obrera, la transformació social incorporava nous hàbits, una nova manera de repartir el temps, i la vida de la gent canviaria de forma revolucionària. El treball col·lectiu, compartit amb gent treballadora d’altres famílies, significaria una nova forma de relació social i de treball que crearia nous vincles entre gent que se sentiria ara propera i compromesa, amb nous interessos comuns i també amb noves amenaces compartides.
El nou treball portava nova pobresa. La gent treballadora perdia el control de la producció. Gent d’arreu del país que anava a viure i a treballar a les zones industrials, creava una nova forma de viure en comunitat. Així fou com sorgiria l’activisme obrer que caracteritzaria la vida social del país per sempre, una fusió de vida rural i vida urbana en temps de revolta. La classe obrera industrial hauria de ser la protagonista de les revoltes socials que havien d’esclatar l’any 1835. Una trama d’associacions culturals per tot el país havia de consolidar el renaixement de la cultura catalana: ateneus, grups anarquistes, cooperatives, casinos, societats maçòniques, grups excursionistes i moltes societats corals d’obrers com la Societat Coral Euterpe, creada pel comunista utòpic Josep Anselm Clavé l’any 1850. Aquestes entitats serien les que iniciarien la construcció d’una nova memòria societària catalana: l’associacionisme.
La instrucció bàsica, l’oci, la cultura i la salut, no eren cosa de pobres. Les llargues jornades de treball, el sou magre i un habitatge insalubre augmentaven la mortalitat, sobretot entre les criatures. Molts homes freqüentaven les tavernes i les dones havien d’atendre treball i feina a casa, cuidant ancians, malalts i mainada. Josep Anselm Clavé viu la seva joventut en una Espanya convulsa en la dècada de 1834 a 1843, amb un liberalisme dividit entre els qui anhelaven emmirallar-se en els ideals jacobins de la França de la revolució i els qui empenyien una deriva conservadora favorable al període borbònic anterior. Les idees igualitaristes d’Etienne Cabet, Charles Fourier, Robert Owen, Pierre Leroux i Saint Simon, havien d’influir en el seu pensament, defensar un progrés econòmic que anés lligat al progrés polític i social.
