Verd de pi, blau de mar (sardana)
Rafael Ferrer i Fitó

Nascut a Sant Celoni, al Vallès oriental, el 22 de maig de 1911, Rafael Ferrer i Fitó rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare, Josep Ferrer i Torres, qui fou fiscornaire, violinista i compositor de sardanes, alumne de la prestigiosa Escola de Música de Peralada, integrant de la cobla La Principal de Peralada, juntament amb en Josep Serra, i fundador de la cobla La Lira de Sant Celoni.

Es va establir definitivament a Barcelona el 1930. A l’Escola Municipal de Música de Barcelona rebé lliçons de solfeig de Lluís Millet, direcció d’orquestra d’Eduard Toldrà i harmonia, contrapunt i fuga d’Enric Morera. Exercí d’instrumentista a l’Orquestra Pau Casals, al Quartet Català, a l’Agrupació de Cambra i a Ràdio Associació de Catalunya. La seva carrera com a compositor de bandes sonores començà el 1940, quan s’incorporà als Dibujos Animados Chamartín. Entrà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, on substituí Ricard Lamote de Grignon com a subdirector i a l’Orquestra Municipal de Barcelona (1961) com a director interí quan es retirà Eduard Toldrà.

També va ser professor i catedràtic de violí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Des que es fundà, dirigí l’orquestra de Radio Nacional de España a Barcelona i, ocasionalment, moltes altres formacions com la Nacional de Madrid o la Societat de Concerts del Conservatori de Paris.

Rafael Ferrer afirmava: “La sardana és un cant que ha de ser especialment català; que ha de tenir el perfum català: que no ha de buscar en fonts d’inspiració, ni de tècnica, ni d’harmonia, ni de res que no sigui purament sortit d’aquí. No hi crec en aquestes sardanes que semblen altres músiques o que són fetes exclusivament perquè tinguin èxit entre els balladors”. 

Va morir a Barcelona el 26 de març de 1988. Les seves obres tenen un estil molt peculiar, característic, aconseguint de la cobla efectes sonors poc usuals, que les fan inconfusibles i fàcilment identificables. Ens deixà escrites vuit obres simfòniques per a cobla i una total de vint-i-nou sardanes. Entre les més conegudes “Granet de blat”, “Portal de l’Àngel” o la que us convidem a escolta en el CLÀSSICS DE COBLA d’avui: “Verd de pi, blau de mar”, escrita en el centenari del naixement del mestre Juli Garreta i estrenada a Sant Feliu de Guíxols el febrer de 1975.

La versió que us convidem a escoltar és l’enregistrada l’any 2010 per la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Francesc Cassú.