Casa de la Festa Major
de Vilafranca del Penedès
La Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès es troba ubicada a l’antic mercat de gallines i menuts, construcció transformada posteriorment en mercat del peix, un edifici catalogat com a modernista de caire industrial obra de l’arquitecte local Santiago Güell. Aquest és un edifici que fou construït vers l’any 1911 i que es va reformar el 1927, amb la qual cosa en visitar-lo ens trobem amb un doble element patrimonial: d’una banda el contingut (tot l’extraordinari folklore vilafranquí) i de l’altra el continent (el propi edifici).
Des de l’any 1987, aquesta edificació presenta una doble funció: la d’arxiu i magatzem de tot el patrimoni folklòric relacionat amb la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca i la de Museu per tal de poder visitar aquest patrimoni. El dia 30 d’abril de 1999 es va reinaugurar aquest equipament, oferint als visitants la mateixa imatge que ofereix actualment. D’aleshores ençà, els diferents espais d’aquesta infraestructura cultural i festiva també s’utilitzen, de forma esporàdica, per dur a terme reunions, rodes de premsa i altres activitats relacionades amb la Festa Major vilafranquina.Actualment, aquest espai acull la totalitat dels elements del folklore de Vilafranca relacionats amb la Festa Major, amb plafons fotogràfics i explicatius de cadascun del Balls i Entremesos que conformen la Festa de Sant Fèlix, així com dels falcons i les colles castelleres. Així mateix, l’exposició permanent de la Casa de la Festa Major també permet al visitant de conèixer els actes principals de la celebració, els seus prolegòmens, els seus epílegs i el protocol que l’estructura i la vehicula. La visita d’aquest equipament us mostrarà qui són el Ferragut i l’Elisenda, com és el Ball de Gitanes o, entre molts altres, què són el pregó, la tronada o el castell de focs. Us mostrarà i explicarà, en definitiva, tots els actes que configuren un excepcional patrimoni cultural immaterial.
Al costat de tots aquests elements, un impactant audiovisual us convidarà a viure i sentir algunes de les principals emocions de la celebració; us eixordarà amb la Tronada, us esbalairà amb les Processons i us emocionarà amb la Diada Castellera de Sant Fèlix. I si ho preferiu, podeu accedir-hi a través d’una visita comentada, la qual us completarà tot allò que els vostres sentits puguin copsar.
Entre tots els elements que la Casa de la Festa Major de Vilafranca ofereix als visitants considerem que cal remarcar-ne alguns per sobre dels altres. Es tracta justament d’aquells elements del folklore vilafranquí que per un motiu o un altre han acabat destacant-se en aquesta celebració que ha esdevingut en gran part el prototipus de Festa Major de la Catalunya Nova, arrelada al Penedès històric i al Camp de Tarragona, i una de les que més va mantenir l’autenticitat tot i les circumstàncies adverses del franquisme, mantenint majoritàriament, tot i les pèrdues, els seus elements tradicionals, mentre que en altres llocs aquests es van acabar perdent irremissiblement en major mesura.Així, si visiteu la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès no podeu oblidar de cap manera els Castellers de Vilafranca, una colla fundada l’any 1948 i que ha estat la veritable dominadora del món casteller la darrera dècada i mitja. No en va, la de Vilafranca és considerada “la Plaça més castellera”, i cada any, el 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, hi té lloc una exhibició castellera a càrrec de les quatre colles punteres del país. Un segon element al qual cal prestar una especial atenció és l’Entrada de Sant Félix a la basílica de Santa Maria, una de les entrades més espectaculars de les Festes Majors de la Catalunya Nova, un moment tan intens com fugaç, d’una bellesa íntima i inexplicable. Finalment, el darrer element imprescindible és el Drac, la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Documentat des de l’any 1600, la seva forma característica, la seva peculiar estructura, la seva remarcable antiguitat i el seu espectacular pes (més de 100 quilos) el fan una figura única no només a Vilafranca, sinó en l’àmbit general del bestiari festiu del nostre país.
