Vivència culinària
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Que punyetes! Amb la Montserrat, ahir, vam anar de restaurant. Total? (pensàrem) ja no vindrà d’un dinar; amb el pobrets que som, els jubilats, sabeu?… Així que, mentre de bon matí estàvem a la cuina bullint la verdureta a l’olla (fent l’aigua aquell característic sorollet del: glup, glup, glup…), en un instant, ens miràrem els dos fit a fit i diguérem: Au, vinga; sortim, anem avui a fer “gasto”.
Aquesta mena de fugida endavant (que he de dir que practiquem, en esporàdiques ocasions) ens apropa a taules parades amb tovalles, coberts i tovallons. Ei, que mengem de menú! Que ens hi mirem, i tant!… Però escolteu, fa que fem una mica de festa, que també ens ho mereixem, no? A més donem vida al comerç i, si t’atures a pensar i fas números del que costa anar a comprar, cuinar, fregar plats… fet i fet et dius: Tira, un dia és un dia… Que carai!
Anàrem a descobrir-ne un de nou que fa poc han obert a l’altra punta del carrer. El local és d’estètica moderna. Molt amablement el cambrer ens convidà a seure. De fil musical sonava una cosa que compto que van dir que anomenen: “Grillau o Chill Out”… No ho sé? Ves, tampoc és allò que fa “xumba, xumba” tota l’estona i que se’t clava al cervell però sí que es veu que expliquen que va en consonància a un estil de cuina creativa que s’entesten a vendre’ns per tot arreu.
Llegírem la carta i no entenguérem què oferien: Encenalls de saltiró a l’aroma del matí, Nius de cristal·lí a les herbes masoveres, Mil cultius al punt de vapors… Necessitàrem que el responsable de sala fes d’intèrpret i escoltàrem amb atenció les educades paraules que ens adreçà. Que us diré, hagués estat més raonable que de bon principi expliqués que per menjar servien: Amanida, carn i, per postres, fruita. Però és clar, tampoc es tractava de frustrar al cuiner, no? Que els vagi bé la paradeta!
Preu de l’experiència? Home, haguéssim preferit pagar una miqueta més i trobar alguna cosa als plats amb noms i cognoms familiars. Què hi farem! Ara, en tornar cap a casa, sort en vàrem tenir plegats de trobar a cuina, damunt del marbre, l’escorredor amb la verdureta. Ens entaulàrem de nou i que bona que la trobarem!
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
