Warnia Zarzecka
Warnia Zarzecka és una figurista poc coneguda i que no ha rebut ni el tractament ni el reconeixement que es mereixeria des del món del pessebre, i això que en el seu moment va fer una aportació molt interessant a la llarga tradició catalana de figures de pessebre.
El pare de Zarzecka era un enginyer d’ascendència polonesa que, per feina, s’havia instal·lat a Turquia amb la família. Allà, a Turquia, va néixer Warnia Zarzecka l’any 1900. Va estudiar Belles Arts a París, i posteriorment va viure a Marsella, on es va casar amb un català, Fernando de Cortada Oliveros; quan va enviudar es va traslladar amb els seus dos fills a Barcelona, on va morir l’any 1979. Zarzecka va passar gran part de la seva vida a la capital catalana i és aquí on va crear les seves figures de pessebre.
Un cop a Barcelona, Zarzecka es va instal·lar en un taller prop del passeig de Gràcia. Combinava el seu treball amb l’ensenyament de les Belles Arts. Els alumnes de les seves classes eren fills de conegudes famílies barcelonines. Artista polifacètica, la seva producció es va centrar en l’escultura, tot i que també pintava aquarel·les i quadres a l’oli. Modelava atuells d’argila que després coïa al forn gràcies a la col·laboració del ceramista Llorens Artigas. Val la pena destacar el Via Crucis que va realitzar per a l’església de Sant Miquel dels Sants, al barri de Gràcia; es tracta d’un relleu que li va encarregar el capellà mataroní Joaquim Masdexeixart, el qual, tot sigui dit de passada, era soci de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.
En una entrevista que li va fer el periodista Arturo Llopis, pels volts dels anys 50 del segle passat, Zarzecka explicava algunes idees molt interessants al voltant de les seves figures.
Afirmava que no seria feliç fins que aconseguís crear figures de pessebre abstractes. Les seves figures de pessebre no ho són, d’abstractes, però són ben diferents a la resta, i contenen una gran dosi de fantasia. Ara bé, no es pot negar que recorden als santons provençals. I és que la seva estada al sud de França, especialment a Marsella, van influir decisivament en la seva dedicació a les figures de pessebre. Ella mateixa explicava que les seves figures van néixer de la visió dels pessebres i els santons de la Provença.
En 5 anys havia creat creat 25 figures. Totes eren batejades amb noms catalans, ja que Zarzecka deia que les seves figures eren populars i que estaven extretes dels tipus del Pirineu, especialment del Pallars. Per a realitzar els aspectes iconogràfics de les seves figures es va documentar amb l’etnògraf Ramon Violant i Simorra.
L’obra de Warnia Zarzecka és una aposta clara per posar al dia les figures del pessebre. Ella mateixa reflexionava sobre la dificultat de conèixer com anaven vestits els personatges que s’acostaren a adorar el Nen Jesús, a la Palestina de fa 2000 anys. Per això, deia, és molt millor que el miracle es repeteixi, però amb les indumentàries del nostre temps.
Malauradament, el seu art pessebrista no va ser massa reconegut a casa nostra. Alguns anys n’havia venut a la fira de Santa Llúcia de Barcelona, sense massa èxit entre el públic local. La part més gran de la seva producció va ser adquirida per pessebristes i institucions estrangeres.
El gran pessebrista barceloní Josep M. Garrut sí que s’havia fixat en les figures de Zarzecka, i en tenia a la seva col·lecció; Garrut explicava que es tractava «d’una escultora sensible i de gust exquisit que modelava figures d’inspiració provençal amb indumentària catalana».
Sabem que es conserven figures de Warnia Zarzecka al Museu Etnològic de Barcelona, però no ens consta que hi estiguin exposades. I valdria la pena que es donessin a conèixer aquestes figures de pessebre que, tot i ser d’una gran modernitat, conserven tota l’essència de les figures populars.
Albert Dresaire i Gaudí
