Xesco Boix – “Marrameu torra castanyes”

Càpsula número 55

 

Som a l’any 1967, en el Grup de Folk de Barcelona, entre els fundadors del qual hi són Xesco Boix, i el seu germà Joan. Xesco acaba de tornar dels EEUU on ha conegut els folkloristes del moment, com Pete Segger de qui es converteix en gran amic i de qui adapta algunes cançons. Nascut a Barcelona l’any 1946, Xesco Boix és mestre de professió, pedagog vocacional i després del seu pas pel Grup de Folk, és convertirà en el gran referent de la música d’animació per a infants i no tant infants, amb una arma poderosa, la cançó.

“Una cançó per a mi és com una forma de vida, per a mi és una cosa estimada, per a mi és una cosa que m’ajuda a viure, per a mi és una arma, que serveix moltes vegades, per unir a la gent, per unir les edats, les generacions –que costa molt d’unir, les generacions–, per unir les classes socials que és la cosa més difícil que hi ha. Una cançó, per a mi, té un valor molt gran perquè moltes vegades esponja el cor i ajuda a estimar. I estimar és una cosa molt important en aquest món. Si la gent sap estimar, la gent viu i deixa viure, que és importantíssim. Estic convençut que som els capdavanters, que portem molt bon peu en aquest aspecte, i me n’alegro molt, perquè la nostra divisa fa anys era: Si la televisió no és nostra, que ho siguin els carrers; si encara tots els diaris no són nostres, que ho siguin les Festes Majors. Crec que s’ha aconseguit molt. Des del 76 hi ha hagut un reviscolament molt gran de les festes majors, dels espectacles. No et diré que tots siguin bons, o que han sortit grups com bolets, alguns arribistes, alguns oportunistes –evidentment, com passa sempre–, aprofitant aquesta onada que hi ha de feina per als cantants i els artistes en general, però altra gent molt maca i que feia temps que treballaven i anaven, com jo, amb una sabata i una espardenya, ara anem amb dues sabates com ens correspon. És a dir, que anem i vivim dignament com cal. Jo no espero res més que viure dignament”.

Una vida que es trunca sobtadament el 1984, quan Xesco Boi té només 38 anys l’edat. Aquesta veu del Xesco pertany a una entrevista que li va fer Mingo Vallés els anys 80 a Ràdio Olesa i que ens ha cedit amablement per recordar-lo. Amb aquesta dignitat reclamada per Xesco Boix, després de l’aventura del Grup de Folk, descobreix un món nou amb moltes possibilitats com és el de l’animació destinada als infants, i es posa a treballar un nou repertori per a nens. L’any 1971 munta amb Jordi Roura el grup Ara Va de Bo, llavors un quintet centrat precisament en això, en fer animació participativa a les escoles, però descobreix que, anant sol, pot arribar a més llocs i li serà més fàcil i assequible ficar-se en els racons més complicats dels escenaris escolars, on hi troba el seu espai. Com diem, Xesco Boix es converteix en l’iniciador d’un camí i en el gran referent de tota la colla d’animadors que han seguit la seva estela. Escoltem com es presentava i començava el concert a una escola.

“Em fa molt de goig, molta il·lusió de tornar a cantar en aquesta escola. El que farem aquesta tarda serà cantar cançons i passar-nos-ho tan bé com puguem. Els animadors com jo el que volem és que els nois i les noies creixin amb el cap clar i amb el cor net, i que no siguin una colla de brètols, i que no siguin una colla de trinxeraires. M’enteneu?. Diuen que cantar i estimar allarga la vida i també el caminar. Deixem-nos de preàmbuls, d’orgues i de romanços; passem al gra, passem a l’acció amb una cançó”.

 La cançó que torna pertany a la segona etapa de Xesco Boix, la d’animador escolar. Així era la seva vida, transmetent valors als nens, amb la seva guitarra, duent la música no solament als escenaris sinó també a les escoles. Malauradament tot va acabar l’any 1984, amb la mort sobtada de Xesco, però ens queda el seu treball enregistrat en més d’una trentena de discos, d’entre els quals triem l’àlbum Bon vent i barca nova on trobem la cançó que torna avui al Fes ta festa, Marrameu torra castanyes, Una de les cançons netament infantils de Xesco Boix, editada l’any 1974 pel segell discogràfic Apolo. Una mostra de l’inoblidable Xesco amb els seu repertori de cançons, entreteniment i transmissió de valors als més menuts de la societat.