La Gala de Campdevànol
Aureli Capmany, al seu “Comentari a les Gales Pirinenques”, introducció al poema de Ramon Tor “Pastoral”, defineix la paraula GALA: “És una paraula que pronunciada en català, castellà, portuguès, francès o italià té un mateix significat: goig, alegria, festa, elegància, ornament…
Per això molts pobles de les contrades pirinenques anomenen així la festa anyal més solemne, el que a la terra baixa s’anomena Festa Major.
De la paraula GALA deriva el nom del Galer o Capdanser donat a qui dirigeix o executa la dansa. Trobem danses de característiques similars a Falgàs, Gombrèn i Campdevànol, que és de la que avui us parlem i que s’acostuma a ballar el tercer diumenge de setembre.
La Gala s’ha considerat com una reminiscència o representació mímica d’un dels mals usos feudals conegut amb el títol de “firma d’espoli forçada”, això és: prestació imposada del vassall de remença que fou abolida pel rei Ferran II de
Catalunya l’any 1486. Es diu si era una formalitat purament simbòlica que no es posa en vigor, però encara que fos així, era l’equivalent al “derecho de pernada” deIs castellans i al “droit de cuisse” dels francesos.
Aplicat aquest símbol a la Gala, trobem que sols pot baIlar-la el Galer, representació del Senyor Feudal. Primer dansa amb la Batllessa, persona d’elevada representació amb qui es passeja i gal·leja davant de tothom. Després amb la Campessa, a la qual també fa gal·les, fet que ha de complaure l’honorat Camper.
Les Pabordesses són la representació de les dones del poble i les porta una vegada de la mà. Després dansa amb totes les dones presents a la festa, les quals lliura als minyons que pretenen casar-s’hi, que ja podran fer-ho, ja que el Senyor s’hi ha divertit i ho consent. Ruixar amb la morratxa es pot considerar un símbol dels drets del Senyor.
La Gala de Campdevànol fou recollida per primera vegada per Joan Puigmal i Ricard Pomar, l’any 1908, encara que l’Associació de Lectura Catalana ja l’havia ballada, encara que imperfectament, al Parc Güell quan les festes dels Jocs Florals.
Aquesta dansa consta de dos parts ben diferenciades: la primera cerimoniosa i la segona de germanor i alegria popular. El Galer, figura principal de la dansa, va vestit amb la millor roba, coberta la testa amb barret de copa alta que no es treu en cap moment de la dansa. Això fa evident que el Galer simbolitza o representa una personalitat superior. A la part final, la corranda clou amb un cercle en el que els homes aixequen a les dones, fet que sovint s’ha interpretat com un símbol de defensa i reivindicació de la dignitat femenina.
