Gegants de Tarragona
Tarragona és una de les ciutats amb més tradició gegantera de Catalunya. Per falta d’una, la ciutat, té dues parelles oficials de gegants: els gegants de la ciutat i els gegants Vells. A mes a més, també compta amb un seguit de figures, com els gegants Negritos, els Cavallets o els Nanos, que acaben de formar la gran família gegantera tarragonina.
La primera notícia d’un gegant al Seguici Popular de Tarragona es remunta a l’any 1425. Però no seria fins a l’any 1851 que neixen els gegants de la ciutat construïts per l’escultor local Bernat Verdedol. Fets de fusta i sembla que inspirats en personatges reals, aquests gegants volen representar uns gitanos tarragonins, el Valatxo i la Maria.
Els gegants de l’actualitat son rèpliques de l’any 1985 construïts per l’artista Barenys amb fibra de vidre.
La marxa dels Gegants de Tarragona que els grallers interpreten en el moment de sortir i arribar a la plaça de la Font i al Pla de la Seu té un aire moro que lliga perfectament amb el seu origen.
El gegant vesteix de blau i porta l’escut de la ciutat a la mà dreta. Ella porta un vestit verd i un ram de flors a la mà esquerra.
L’altra parella de la ciutat, els gegants Vells, va ser construïda el 1825 per Antoni Verdaguer. Són les peces més antigues que actualment surten al Seguici Popular de Tarragona. És possible que en motiu de la jura de la princesa Isabell II com a hereva de la corona d’Espanya, l’any 1833, sortissin ja com a gegants del municipi. Són de propietat municipal encara que estan cedits als veïns del carrer del Cos del Bou des de l’any 1904. Volen representar un rei i una reina moros. Ell porta a la mà dreta una porra i ella un ram de flors. Durant el Franquisme deixen de sortir durant molts anys, per aquesta raó estan ben conservats i no ha calgut cap rèplica. Tornen a sortir cap als anys 80 i a l’any 1990 ja surten amb els gegants de la ciutat per les festes patronals, reconeixent-los com a gegants Vells de la ciutat.
La que podríem considerar la tercera parella de gegants de la població data d’entre 1856 i 1859 i són els gegants Negritos. Van ser construïts per Bernat Verdedol. El Negrito, fet de fusta, és un dels pocs gegants existents de mig cos a tota Europa, prova de la seva antiguitat.
Els gegants Negritos que ara surten al carrer són una rèplica feta l’any 2007 per l’artista tarragonina Àngels Cantos.
El Negrito llueix un vestit blanc i la Negrita un de ratlles vermelles i blanques. És obligat que ell porti un rotllo de paper a la mà i ella el lloro característic a la mateixa mà, la dreta.
Els gegants negres o bé d’altres races del món han estat una constant en el conjunt de la imatgeria tradicional. Representen allò exòtic, desconegut i sorprenent.
Les últimes figures de la ciutat que ens queden per conèixer són els cavallets de Tarragona. Daten de 1383 i van ser construïts per Joan Serramià. Al segle següent ja s’enfronten amb els Turcs i surten fins el 1804 a càrrec de la Confraria dels Pagesos. Deixen de sortir i són recuperats l’any 1990 per l’Esbart Santa Tecla.
Aquest entremès simbolitza la lluita entre els turcs i els cristians en plena època medieval. Les tropes cristianes acabaran triomfant amb l’ajuda del Cel.
Els cavallers cristians, encapçalats per Jaume I, representen una de les cases nobiliàries de Tarragona com Aguiló, Canals, Castellarnau, Foxà, etc.
Cada ballador, amb el seu respectiu cavall i escut, porta una espasa a la mà mentre el Rei Jaume I i l’Arcàngel s’intercanvien l’espasa i el banderí.
————————–
En aquest link del Youtube podeu veure-hi unes quantes fotos més, algunes històriques.
