La cultura popular
a la ràdio i a internet
Avui li toca torn a una petita raresa dins del mon dels instruments musicals o millor, dels objectes sonors de fabricació casolana. Us havia comentat en altres ocasions el pinyol de cirera, el trico-traco, el picacanyes o el requetetxec, com sabeu tots ells fets amb elements naturals vegetals més o menys fàcils de trobar i …
Avui us parlaré d’un “instrument del qual se n’es perduda la mena” tal i com diu Gaietà Vidal de Valenciano en el llibre Barcelona vella editat l’any 1906, on es descriu com era la Barcelona del segle XIX entre 1820 i 1840. De fet, al llibre no només descriu situacions quotidianes, comportaments, normes, hàbits, dèries, …
En l’època digital parlar de determinades coses potser sona antiquat quan no nostàlgic, però això és mirar-s’ho amb un angle un xic justet. I ara, us seré franc. Sé que l’objecte d’avui, del qual l’amic Amadeu Carbó ja en va explicar algunes coses l’abril de 2010 en el seu primer Expedient C… ¿que hi és …
Amb el patrocini de
Amb el suport de
Enllaços
