Categoria «Contes i mentides»

L’ocell espavilat

Un senyor de Barcelona amant dels ocells en va trobar un, d’ocell, al bosc, que tenia un cant encisador. No ho va dubtar ni un segon i se’l va endur a casa. Però tancat a la gàbia, aquell cant ja no era igual… Era més trist. I un bona dia, parlant amb l’ocell, l’animal li …

El músic de les bunes

A Sant Climent de Pal, per festa major, van decidir contractar un músic. Era un músic que tocava sol, amb un sac de gemecs o unes bunes, digueu-n’hi com vulgueu. Doncs bé, aquest músic va sortir d’Andorra cap a Sant Climent i, pel camí, quan ja fosquejava, es va adonar que el seguia un llop. …

Riure’s del mort i del qui el vetlla

Hi ha qui es riu de tothom, del mort i del qui el vetlla. Albert Estengre ens explica la història que origina aquesta dita, la història de la neboda d’un mossèn que tothom volia festejar. Resulta que dos xicots del poble es van atrevir a anar a veure el mossèn per demanar la mà de …