Categoria «Cançons picants»

Haurem sentit dir que el cançoner tradicional català era només de cançons de pastoretes, de flors i violes i d’ocellets… Si és cert que hi ha algunes cançons de les més divulgades que van d’aquestes temàtiques -i simplifiquem molt- també és cert que el cançoner català recorre totes les temàtiques i tenim tota mena de cançons: de feina, de bressol, de taverna, de festa, de sang i fetge, de bandolers, de malcasades, del pas de l’any… només heu de consultar el cançoner de Joan Amades i confirmareu les meves paraules.

Sovint aquestes cançons beuen de l’eufemisme, dels dobles significats, de la metàfora… tot per parlar de coses que no es podien dir explícitament i que ara ens fan somriure. El musicòleg Jaume Ayats diu que les cançons servien -entre d’altres funcions- per parlar d’allò que no era ben vist, de coses sobre les quals ningú no s’atrevia a fer ostentació en públic i que servien per alliçonar el grup social que les sentia i cantava. Potser en aquestes temàtiques “picants” es tracta una mica d’això. És una manera per parlar de temes que sovint han estat o potser són encara tabús. Un bon grapat han estat rescatades per alguns grups i us les anirem presentant.

Esperem que us agradin!

Paitides