La cultura popular
a la ràdio i a internet
Calendaris. Per no perdre el temps, és una secció que ens ofereix Norbert Tomàs editor del Calendari de l’Ermità dels Pirineus amb motiu del 150è aniversari de la seva publicació.
A partir de les seves investigacions, juntament amb l’Amadeu Carbó, sobre l’aportació cultural dels calendaris tradicionals del segle XIX i el primer terç del segle XX, ens explica els origens, les tipologies de calendaris, la evolució del món editorial, les seves característiques i un conjunt de curiositats que ens ajuda a entendre, a grans trets, la importància d’aquestes humils publicacions que han estat molt poc estudiades pels historiadors i que amaguen molta informació interessant.
Al llarg dels segles XVII i XVIII, l’edició de llibres, i també d’altres publicacions com els almanacs i calendaris, va estar sotmesa a una sèrie de condicionants com ara la censura, el control de l’Església i la concessió de privilegis reials. Ja haviem explicat que el rei Felip IV concedí llicència al seu arquer Cristiano …
El sistema d’impressió manual dels segles xvii i xviii i fins a inicis del segle xx era el d’un full estampat per cada cara. Aquest full era tallat o plegat en parts iguals, meitat, quarts i octaus constituint el format de moltes publicacions de canya i cordill: auques, jocs, estampes, fulls de rengle, goigs, etc. …
Els calendaris manuscrits, a l’edat mitjana, eren realitzats per persones de ciència, com ara metges, astrònoms o matemàtics. A partir de la invenció i propagació de la impremta, a Catalunya, el primer calendari imprès, que era un llunari, va ser composat per un metge i astròleg, Bernat de Granollachs. L’obra de Granollachs donà lloc a …
Amb el suport de
Festivals i activitats
LA SARDANA DE L’ANY
Enllaços
