Resultats de la cerca de «jocs del mon»
Programa 140 – 14/12/2012
(Edició 1929)
UN “FES TA FESTA” DE PESSEBRE Jocs-i-pessebres-castellar-2012.jpg”>Jocs-i-pessebres-castellar-2012-e1355412646831.jpg” alt=”” width=”184″ height=”200″ />Perquè sense que ho haguem buscat ens ha quedat un programa molt temàtic en el que el pessebre és l’autèntic protagonista. Ves que no sigui per l’època de l’any en la que estem… D’entrada, l’Amadeu Carbó ens parla d’una magnífica exposició pessebrística a Castellar del …
El pessebre com a fet cultural
Joan Amades, un dels folkloristes catalans més coneguts, va produir una gran obra. Qualsevol element de la cultura popular va ser objecte de la seva atenció. Els gegants, les danses populars, les rondalles per a infants, les tradicions religioses, els titelles, el calendari festiu, els goigs, les auques, els jocs i les joguines… fins i …
Guimerà, Morera i els Beach Boys
Normalitat en precari. Aquest podia haver estat un altre títol de la columna d’avui. I faig referència a la sempre tant cobejada presència de la cultura popular i tradicional als mitjans de comunicació. En aquest cas però, no parlaré dels programes especialitzats sinó de la presència en altres programes de tot tipus. Allò que hauria …
L’esperantisme i Joan Amades
Auroro. 1904. Tucuman, Argentina; La Meksika Lumturo. 1905. D.F. Mèxic; La Gazeto. 1906. Ponce, Puerto Rico… Són enumerats així, de forma alfabètica i la cronologia dels anys, els primers noms de la llista de revistes internacionals d’esperanto que hi ha al Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional. Integrada per 83 …
Enganxats pels dits
Hoooooooooola, bona hora a tothom! Aneu on vulgueu que hi són, n’hi ha, en trobes; Molts! (cada dia més). Això és una plaga! I no us penseu que s’amaguin, que dissimulin, no! T’ignoren, van a la seva… Aviso! Potser que ens ho fem mirar, eh? Posem seny en el tema o, després, que ningú es …
Pa i circ
Afortunadament, per molt que ho intenti, ara per ara no puc dir que em poso en la pell d’un “indignat”, un individu que s’ha quedat sense feina, que té dos o tres fills per alimentar, que la seva parella també està a l’atur i que compta amb una amenaçant hipoteca per pagar. Jo no goso …
Sardana esportiva
Llegeixo amatent l’apassionada redacció de l’Albert Font-Tarrés en el “Sonoritat sardanista” del Facebook, lamentant-se del poc ressò mediàtic que ha tingut la cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes aquest darrer diumenge a Balaguer. En el seu breu però intens escrit, es queixa de la inexistència de cap nota de premsa per part dels …
Llicorella (sardana)
Juli Garreta i Arboix
Avui, a Clàssics de cobla, escoltarem una sardana de Juli Garreta i Arboix, compositor nascut a Sant Feliu de Guíxols l’any 1875. Rellotger de professió, en l’aspecte musical fou de formació bàsicament autodidacte, ja que només va rebre nocions de música dels seu pare (també rellotger) i del director de cor local Ramon Novi. L’ambient …
Cançons de sorteig i eliminació
Les festes de Nadal passades en família donen per molt. Els mes grans desgranen els records de tota una vida explicant els costums dels nadals pretèrits, algunes d’aquestes persones son autèntics pous de ciencia etnogràfica d’un passat no gaire llunyà que malauradament hem oblidat a velocitat d’ ADSL. Mentre els mes petits lluny de les …
La Gala de Campdevànol
Aureli Capmany, al seu “Comentari a les Gales Pirinenques”, introducció al poema de Ramon Tor “Pastoral”, defineix la paraula GALA: “És una paraula que pronunciada en català, castellà, portuguès, francès o italià té un mateix significat: goig, alegria, festa, elegància, ornament… Per això molts pobles de les contrades pirinenques anomenen així la festa anyal més …
Per Sant Joan – Joan Manuel Serrat
Caràtula de Single (1968) Doncs si, avui posarem una cançó d’aquelles que s’escauen aquests dies. La música la van compondre en Juan Pardo i l’Antonio Morales, que en aquells temps es deien Juan i Júnior i abans havien estat Los Brincos. La lletra, però, la va fer en Joan Manuel Serrat, que és qui la …
L’ou com balla
D’origen medieval, la festivitat del Corpus Christi, instituïda en honor del Santíssim Sagrament, fou des de la seva creació, al segle XIV, una data cabdal del calendari festiu. L’arrelament del Corpus en les poblacions catalanes ha deixat una empremta en les formes festives. Avui podem observar encara el seu llegat en moltes de les nostres …
Auques i rodolins
De totes les tipologies de fulls que compren el gravat popular català com per exemple els romanços, els fulls de rengle o els goigs, les auques son els mes estesos i populars. Els seus orígens son força incerts. Sembla ser que van aparèixer durant el segle XVII. L’exemplar català mes antic que coneixem va ser …
Gegants de l’Agrupació –
En Treball i la Cultura
L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya va néixer l’any 1984. El seu objectiu és divulgar, conservar i estudiar el món dels gegants com també dur a terme una millora qualitativa de la música popular i el món dels gegants. Sense deixar de banda la part festiva, l’associació compta amb uns 2.000 gegants que es …
Baldufes i trompítxols
Us heu fixat que la canalla te jocs de temporada?? és a dir hi ha un calendari, no escrit, de jocs. hi ha un moment per jugar a “bales”, un altre per jugar als patacons ara reconvertits en els “Tazos” per una marca de patates fregides, i un altre per jugar amb les baldufes, entre …
