Resultats de la cerca de «jocs del mon»

El pont de l’Oriol

Infantesa. Jocs: “El pont de l’Oriol” Joc infantil que consistia en una filera de nens agafats de les mans, que anaven passant, tot cantant aquesta cançó, per sota d’un pont simulat que feia el cap de fila amb el seu braç i mà lliures recolzats en un mur. De mica en mica s’anava fent una …

Programa 264 – 1/05/2015 – Edició 2053

UN “FES TA FESTA” MOLT “TREBALLAT” Perquè la gent del FES TA FESTA no descansem ni el Dia del Treball. Per nosaltres el primer de maig és gairebé un dia com qualsevol altre. I és per això que puntuals a la cita de cada divendres us hem preparat una edició del programa plena de temes …

El joc de l’auca

Als magatzems dels museus – que nosaltres anomenem Sales de Reserva -, habitualment s’hi guarda la major part de les col·leccions que custodiem i que no s’exhibeixen a les sales d’exposició. Això, a un ciutadà li podria semblar desencertat o incomprensible des del desig de gaudir del màxim nombre possible de les col·leccions, però hi …

Programa 206 – 21/03/2014
(Edició 1995)

ENRIC MORERA AL “FES TA FESTA” Aquesta setmana, el gran compositor barceloní serà protagonista en el contingut i en alguna de les seccions del programa. Començant per LA COLUMNA, del nostre director Jesús Ventura, en que fa la seva particular crònica de la representació de la rondalla “La Santa Espina” el passat dissabte dia 15, …

Les auques

Segons paraules extretes del llibre: El Quixot dels Ignorants, Joan Amades exposa que: “L’origen de les auques és dubtós, com ho són la majoria de les coses d’arrels fondes i de ranci sabor. Sens dubte els seus orígens són anteriors a l’impremta. Semblen tenir un origen cabalístic i d’endevinalla i, durant un temps utilitzaren taulers …

Les calaixeres

De Joan Amades i Gelats en coneixem principalment els articles i sobretot els llibres que com a etnòleg i folklorista redactà en vida entre els anys 1918 i 1959 sobre cultura popular, els estudis inèdits o reedicions, que la seva cunyada Consol Mallofré va anar publicant fins l’any 1995 i, des de llavors i fins …

Pessebres irreverents

L’any 1858 es va fundar a Barcelona la Societat del Born. S’encarregava d’organitzar els carnavals barcelonins. Aquesta entitat recreativa va fer feina fins el 1874. Aquell mateix any es va fundar el Niu Guerrer, una societat humorística i recreativa que allargà la seva activitat fins al 1936 i que no només va organitzar cavalcades de …

Mussolera

Per estudiar el patrimoni etnològic no cal estar sempre en un edifici tancat i envoltat de vitrines… Per això, avui voldria que des del museu ens n’anessim a donar un tomb. Podria ser en una de les ja clàssiques Nits dels Museus o, més cap a l’estiu, en una excursió per anar a reconèixer patrimoni …

A la recerca de l’aigua

La recerca de l’aigua és fonamental per la subsistència dels grups humans, tant és així que els experts vaticinen que els conflictes de l’humanitat, que actualment es centren en les qüestions energètiques experimenteran en un futur no gaire llunyà un gir centrant-se en el control i explotació dels recursos hídrics. Un dels mètodes emprats per …

Programa 144 – 11/01/2013
(Edició 1933)

JA HI TORNEM A SER TOTS Perquè el FES TA FESTA és un treball col·lectiu que no seria possible sense la inestimable col·laboració de tants i tants amics que ens ajuden i ens regalen la seva saviesa i el seu treball. Aquest segon FES TA FESTA de gener torna a la fórmula habitual i arrencarà …

Programa 140 – 14/12/2012
(Edició 1929)

UN “FES TA FESTA” DE PESSEBRE Jocs-i-pessebres-castellar-2012.jpg”>Jocs-i-pessebres-castellar-2012-e1355412646831.jpg” alt=”” width=”184″ height=”200″ />Perquè sense que ho haguem buscat ens ha quedat un programa molt temàtic en el que el pessebre és l’autèntic protagonista. Ves que no sigui per l’època de l’any en la que estem… D’entrada, l’Amadeu Carbó ens parla d’una magnífica exposició pessebrística a Castellar del

El pessebre com a fet cultural

Joan Amades, un dels folkloristes catalans més coneguts, va produir una gran obra. Qualsevol element de la cultura popular va ser objecte de la seva atenció. Els gegants, les danses populars, les rondalles per a infants, les tradicions religioses, els titelles, el calendari festiu, els goigs, les auques, els jocs i les joguines… fins i …

Guimerà, Morera i els Beach Boys

Normalitat en precari. Aquest podia haver estat un altre títol de la columna d’avui. I faig referència a la sempre tant cobejada presència de la cultura popular i tradicional als mitjans de comunicació. En aquest cas però, no parlaré dels programes especialitzats sinó de la presència en altres programes de tot tipus. Allò que hauria …

L’esperantisme i Joan Amades

Auroro. 1904. Tucuman, Argentina; La Meksika Lumturo. 1905. D.F. Mèxic; La Gazeto. 1906. Ponce, Puerto Rico… Són enumerats així, de forma alfabètica i  la cronologia dels anys, els primers noms de la llista de revistes internacionals d’esperanto que hi ha al Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional. Integrada per 83 …

Enganxats pels dits

Hoooooooooola, bona hora a tothom! Aneu on vulgueu que  hi són, n’hi ha, en trobes; Molts! (cada dia més). Això és una plaga! I no us penseu que s’amaguin, que dissimulin, no! T’ignoren, van a la seva… Aviso! Potser que ens ho fem mirar, eh? Posem seny en el tema o, després, que ningú es …

Pa i circ

Afortunadament, per molt que ho intenti, ara per ara no puc dir que em poso en la pell d’un “indignat”, un individu que s’ha quedat sense feina, que té dos o tres fills per alimentar, que la seva parella també està a l’atur i que compta amb una amenaçant hipoteca per pagar. Jo no goso …

Sardana esportiva

Llegeixo amatent l’apassionada redacció de l’Albert Font-Tarrés en el “Sonoritat sardanista” del Facebook, lamentant-se del poc ressò mediàtic que ha tingut la cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes aquest darrer diumenge a Balaguer. En el seu breu però intens escrit, es queixa de la inexistència de cap nota de premsa per part dels …

Llicorella (sardana)
Juli Garreta i Arboix

Avui, a Clàssics de cobla, escoltarem una sardana de Juli Garreta i Arboix, compositor nascut a Sant Feliu de Guíxols l’any 1875. Rellotger de professió, en l’aspecte musical fou de formació bàsicament autodidacte, ja que només va rebre nocions de música dels seu pare (també rellotger) i del director de cor local Ramon Novi. L’ambient …

Cançons de sorteig i eliminació

Les festes de Nadal passades en família donen per molt. Els mes grans desgranen els records de tota una vida explicant els costums dels nadals pretèrits, algunes d’aquestes persones son autèntics pous de ciencia etnogràfica d’un passat no gaire llunyà que malauradament hem oblidat a  velocitat d’ ADSL. Mentre els mes petits lluny de les …

La Gala de Campdevànol

Aureli Capmany, al seu “Comentari a les Gales Pirinenques”, introducció al poema de Ramon Tor “Pastoral”, defineix la paraula GALA: “És una paraula que pronunciada en català, castellà, portuguès, francès o italià té un mateix significat: goig, alegria, festa, elegància, ornament… Per això molts pobles de les contrades pirinenques anomenen així la festa anyal més …