Arxiu anual “Dites i refranys” 2020 (17) Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer No hi ha camí que no tingui fi El bon dia comença per l’alba El calendari nou treu el vell de casa El foc té aturador, que l’aigua no Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa No podem impedir el vent, però podem construir molins El primer cop que m’enganyis, la culpa serà teva; el segon cop, la culpa serà meva Per educar un nen cal tota la tribu La caminada més llarga comença amb un pas L’home és amo del que calla i presoner del que diu Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus No hi ha temps que no torni No hi ha roses sense espines Mentider conegut, ja no és cregut L’ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res El rei es val de la traïció i no del traïdor2019 (50) L’estopa prop del foc s’encén La paciència és una pasta que, com més se’n té, més se’n gasta Després de la foscor, ve el dia amb bona claror De terres apartades, mentides a cabassades Bona nit, gresol, que la llum s’apaga De la ignorància, ve la desconfiança De lluny es veu la vila, i de prop la gent El llit calent fa la taula freda La llengua d’un mal veí pica més que un escorpí Qui dia passa any empeny La llengua està bé dins la boca La millor paraula és la que està per dir Cada poble, el seu estil Qui perd els orígens, perd identitat La clau és la pau La boca el perd Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes Hi ha qui dóna un aglà per fer-te cagar un roure Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig El joc no paga la candela Dos ocells en una espiga no fan lliga Peti qui peti Des que hi ha campanes, hi ha batalls Dels homes és errar; de bèsties, no esmenar Del cor neixen sentiments; del cul, els excrements De xiquet es cria l’arbre dret De l’ou al jou, del sou al bou i del bou a la forca De la gota, la font; de la font, el riu; i del riu, el mar Estirar més el braç que la màniga De bon arbre, bon fruit De baralles i de plets, el qui en fuig és ben discret Curt de llengua i llarg d’ungles Com sembraràs, colliràs Com més lleis, més mals Clau d’or obre qualsevol pany Castiga’n un, n’escalivaràs vint-i-un Cases fetes de robar, les veuràs enderrocar Casa nova, fora rates Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana Prometre és com una veta, que dura fins que no peta Calla quan mengis sardina, per no empassar-te’n l’espina Per un frare no es perd un convent,ni per un soldat un regiment Càrrega que plau, no pesa Paraula dita res no acredita, paraula escrita tot ho testifica No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa Tenir la mà foradada Passar la mà per la paret Més val un pardal en la mà que una perdiu en l’aire La pedra eixida de la mà, no se sap on va La ma fereix el cos, la llengua arriba a l’os2018 (51) De bona casa, bona brasa El ca que vol pa ha de llepar la mà Amb el cor en la mà, pocs negocis faràs A la ma tancada, sempre se li diu puny Ull per ull, dent per dent S’atrapa abans un mentider que un coix El meu got és petit però bec en el meu got Del vell, el consell Cara d’ovella i urpes de llop Cada ovella amb la seva parella Barca vella, per fer-ne estella Bandera vella, honra de capità Qui fa un cove fa un cistell A gat vell, rateta tendra Com més anys, més desenganys Arbre sovint trasplantat no posa arrels Pot petit aviat és ple On va la corda va el poal Li diu el mort al degollat:qui t’ha fet eixe forat? Estira més un pèl de figaque una maroma de barco En la terra dels cecs, el borni és el rei El que es té al néixerno es perd al créixer A bon entenedor, breu parlador No és més net qui més neteja,sinó qui menys embruta Escombra nova escombra bé Les aparences enganyen Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar Arbre a terra, tothom li fa guerra Els testos s’assemblen a les olles,pel cul o per les vores De vells ningú en vol sofrir,però tothom vol envellir De tant que et vull et trac un ull De pare músic, fill ballador A camí llarg, passa curta Com més cosins, més endins Sap més el dimoni per vellque per dimoni Qui escup el cel, a la cara li cau Déu inventà la balança, i el diable la romana Continua gotera forada la casa Cada casa és un món Qui estigui lliure de culpa,que llanci la primera pedra Recorda-te’n, sogra, que vas ser nora L’hàbit no fa el monjo El món no es va fer en un dia Dels pecats del piu,Nostre Senyor se’n riu Uns neixen amb estrellai uns altres amb esquella Uns comptes fa l’asei uns altres el traginer Tant tens, tant vals Tothom vol justícia,però no per casa seva Robar a lladres no és pecat Qui té ofici, té benefici Quim sembra, recull2017 (55) Qui no té feina, el gat pentina Qui més té, més vol Qui no tingui cap, que tingui cames Qui és el teu enemic? El del teu ofici Qui barata el cap es grata No és més ric qui té més,sinó qui menys en necessita Fent i desfent aprèn l’aprenent Feina començada és mig acabada D’allò perdut treu-ne el que puguis D’allò perdut treu-ne el que puguis Cànter nou fa l’aigua fresca Ahir pastor i avui senyor A cal ferrer, ganivet de fusta Qui ha fet avui farà demà Hi ha més dies que llonganisses El temps perdut mai més torna Quan plou, plou per tothom Quan plou molt no valen paraigües La mar, quan més té, més brama Com més mar més peix (o més vela) Posar portes al mar Posar portes al mar L’home és un llop per a l’home Llops amb llops no es mosseguen Fer tots els papers de l’auca Llibre tancat, mestre callat La necessitat no té llei Per força els pengen Qui la fa, la paga O tots moros o tots cristians Pel juliol, ni dona ni cargol Més val pedaç que forat Qui menja hores, caga rellotges Al mig dels boigs hi viuen els savis Ser un castell de cartes Perdre bous i esquelles Ja et conec, herbeta,que et dius marduix Divideix i venceràs Gos que lladra no mossega(o perd el mos) Un ull al plat i l’altre al gat Un ull al plat i un altre al gat Quan el gat dorm les rates ballen Gat amb guants no agafa rates Al malfeiner cap eina li va bé Una poma al dia el metge estalvia Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu Sortir del foc per caure a les brases Per fondo que es faci el foc,el fum sempre respira A poc a poc s’encén el foc Picar ferro fred El forner i el ferrer,mal estiu i bon hivern té Un clau treu un altre clau Van les lleis per on volen els reis Mata més una ploma que cent canons Semblar el mercat de Calaf2016 (47) Cadascú parla de la firasegons li va en ella Si poc es guanya filant,menys es guanya mirant Tenir mala peça al teler De fil prim és teixida la vida Tot forat té el seu pedaç Dos galls en un sol galliner, no pot ser Anar amb el lliri a la mà Creu el lladre que tots roben Fer passar bou per bèstia grossa Fer mans i mànigues El dilluns és el diumenge dels ganduls Músic pagat no fa bon so Deutes vells, baralles noves Hi ha estalvisque foraden les estovalles Déu dóna faves a qui no té queixals De moliner mudaràsi de lladre no t’escaparàs De mica en mica s’omple la pica Cap geperut no es veu el gep Home petit, carregat de punyetes Qui té boca, s’equivoca Qui matina, fa farina Quan el vent passa per la flautaés l’hora de fer anar els dits Una mà renta l’altra i les dues la cara Quan no les pot haverdiu que són verdes Digues-me amb qui vas i et diré qui ets Quan el mal ve d’Almansa,a tots alcança Per ben assegut que estiguisque no pots caure no diguis A pagar, vés-hi a peu; a cobrar, vés-hi a cavall El morter sempre fa pudor d’alls El jornal entra per la porta i se’n va pel fumeral Val més un ou avuique una gallina demà Els anys passen per a tothom Cent quimeres no paguen un deute Per Sant Jordi, roses Favor que et faig, favor que em deus Pagant, Sant Pere canta El que no es paga amb dinerses paga amb dinades El llop muda les dents,però no els pensaments Qui vulgui peix que es mulli el cul Qui té el cul llogat no seu quan vol Costums trenquen lleis Costums fan lleis La corda sempre es trencapel cantó més prim El mal ve a bótes i se’n va a gotes Fil que penja, botifarra que falta Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs De porc i de senyor se n’ha de venir de mena2015 (48) De Ponent, ni vent ni gent De més verdes en maduren A poc a poc i bona lletra A cada bugada es perd un llençol Abans de prendre casa per habitatge,mira bé el veïnatge Tenir molta terra a l’Havana Casa mia, per pobra que sia Brams d’ase no arriben al cel La cara és el mirall de l’ànima Fes bé i no facis mal,que altra cosa no et cal Qui tanca la boca no ensenya les dents A bord del veler,després del patró, el cuiner Tants caps, tants barrets Els arbres no ens deixen veure el bosc No hi ha pitjor enemic que un mal amic Les males notícies corren més que el vent Una flor no fa estiu, ni dues primavera Qui molt parla, sovint s’erra Paraula no pot tornar,després que és dita De poca brasa es fa un gran foc Si ets estaca sofriràs; si ets maça feriràs. Qui no pot segar, espigola Molta fressa i poca endreça La pela és la pela A l’ase que més treballa,a aquest li donen menys palla Què hem de fer?Vendre la casa i anar de lloguer Carrers molls, calaixos eixuts Per un clau es perd una ferradura El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada Arrencada de cavall, parada d’ase Qui cau i s’alça, camí avança Bou solt es llepa quan vol Qui a dos amos vol servir,a un o altre ha de fallir Fer la puta i la Ramoneta Fer l’orella sorda Muts i a la gàbia Bon vent i barca nova Voler posar portes al mar Ser el pal de paller L’ase diu al porc orellut Per la boca mor el peix Ase de molts, el llop se’l menja De l’arbre caigut tothom en fa llenya Tota pedra fa paret Roma no paga els traidors Advocats i procuradors,a l’infern de dos en dos Qui no vulgui pols que no vagi a l’era S’ha acabat el bròquil2014 (44) Val més ser cap d’arengadaque cua de lluç Val més boig conegutque savi per conèixer Qui mata una mosca a l’abril,en mata cent mil Vull un miracle,encara que el faci el diable A l’enemic que fuig, pont de plata Per molt que bufi el vent,no s’apaguen les estrelles A molt vent, poca vela.A poc vent, puny i rem Tant va el càntir a la font,que al final es trenca D’on no n’hi ha, no en raja Fer la travessia del desert Amb bon vent, tothom és mariner Una gota fa vessar un got No diguis maid’aquesta aigua no en beuré,per tèrbola que sigui Cadascú porta l’aigua al seu molíi deixa sec el del seu veí Endavant les atxes! Cada cosa al seu tempsi les figues per l’agost Advocat, jutge i doctor,quan més lluny, millor El secret de l’Ametller,que el sap un de cada carrer La llei de l’embut:ample per a mi, estret per a tu Fa més mal una mala llenguaque una pedregada en sec. Si vols estar ben servit,fes-te tu mateix el llit Qui canta a la taula i xiula al llit,no té el seny gaire eixerit Qui molt s’abaixa, el cul ensenya Qui no adoba la gotera,ha d’adobar la casa entera Tal faràs, tal trobaràs Entre caixes i bancstot són entrebancs Deixa diners als amicssi vols tenir enemics On hi ha patró, no mana mariner Els catalans,bons mariners i bons comerciants La llegua no té ossos,però en treca de ben grossos Diners fan diners El mariner a la mar,el pagès a la terrai el soldat a la guerra Cantin papers i mentin barbes Cap fred, cor calent,puny ferm i peus a terra Qui no vulgui pols,que no vagi a l’era(Top 10 – Núm. 1) Pel maig cada dia un raig(Top 10 – Núm. 2) No diguis blat, fins queno el tinguis al sac i ben lligat(Top 10 – Núm. 3) Març, marçot, mata a la vellaa la vora del foc i a la jove si pot(Top 10 – Núm. 4) A la taula i el llit al primer crit(Top 10 – Núm 5) Cel rogent, pluja o vent(Top 10 – Núm. 6) Per Nadal, cada ovella al seu corral(Top 10 – Núm. 07) Tal faràs, tal trobaràs(Top 10 – Núm. 08) Qui dia passa any empeny(Top 10 – Núm. 09) A l’estiu tota cuca viu(Top 10 – Núm. 10)2013 (10) Anar a fer punyetes Anar d’Herodes a Pilat La setmana dels tres dijous Fer goma Fer la puta i la Ramoneta Setze jutges d’un jutjat,mengen fetge d’un penjat Per Santa Llúcia, un pas de puça;per Nadal, un pas de pardal El cicle de l’allargament del dia Semblar Can Seixanta L’origen de les dites i els refranys
